Aigües d'ultravida

Aquestes 3 peces neixen del mateix lloc on va germinar "Flux de Vida", d’un espai intern on tot canvia, es descompón i es recompon.
La matèria s’ha tornat més líquida, més vulnerable. Les formes no volen definir-se: prefereixen sugerir, insinuar, fondre's entre el que és i el que pot arribar a ser. Hi ha un desig de desaparèixer i alhora de néixer de nou, com si la pintura respirés en el seu propi ritme.
Els contrastos més intensos no són només formals, són emocionals. Són la llum que lluita per obrir-se pas dins la foscor, l’impuls vital que emergeix del caos. És una recerca constant d’equilibri dins la transformació.
Aquest treball continua sent una meditació sobre el canvi, una cartografia de l'ànima en procés de mutació. Tot flueix, tot es desfà i es torna a escriure.